Josep Miquel Mindàn, director musical 

Jaume Villanueva, posada en escena

Miquel Villalba, director del cor

Orquestra de cambra Terrassa 48

Quim Térmens, concertino

Kevin Donaire, coreografía inspirada en l’univers flamenc d’Eli Ayala i Nacho Blanco

Òpera Popular de Barcelona, companyia estable:

Caitlin Redding, Carmen 

Nacho Guzmán, Don José 

Joan García Gomà, Escamillo 

Alexandra Nowakowsky, Micaela 

Danil Sayfullin, Zúñiga

Imma Masramón, Frasquita 

Maria Jurado, Mercedes 

Adrià Mas, Remendado 

Jordi Ferrer, Dancaire 

Alejandro Chelet, Morales 

La nostra Carmen és la crònica d’un homicidi, de l’assassinat violent d’una dona.

Robada a la imatgeria de Luís Buñuel, la mise-en escène es nodreix del xerès agre dels tablaos de les Rambles i de la fragància de taronges i de mar que té el regust amarg de l’absenta dels prostíbuls de Barcelona, port de contraban i d’esclaus d’una misèria secular més intensa encara durant la dictadura del general Franco.

La vaig matar perquè era meva. Crònica d'un crim de violència de gènere.

Amarga i sinistra, exempta d'anacronismes que la puguin relegar a la condició de costumista, la nostra Carmen vol ser la crònica d'un homicidi, de l'assassinat violent d'una dona.

Robada a la imatgeria de Luís Buñuel, la “mise-en escène” es nodreix del xerès agre dels “tablaos” de les Rambles i de la fragància de taronges i de mar que té el regust amarg de l'absenta dels prostíbuls de Barcelona, port de contraban i d'esclaus d'una misèria secular més intensa encara durant la dictadura del general Franco.

La Barcelona més sòrdida dels anys seixanta és el dèdal on transiten una puta tenyida de ros, un torero ascendit a la categoria de Déu i un pobre guàrdia civil borratxo i ranquejant invàlid de guerra. 

Carmen i Escamillo són l'al·legoria involuntària i premonitòria de Manolete i Lupe Sino: el torero més gran de tots els temps i la seva experimentada amiga. Lupe Sino, una dona de passat inconfessable, injuriada públicament per la mare del torero i escarnida per l'opinió pública en general. A Lupe l'ajusticien mediàticament fins a convertir la seva vida en un nyap. La luxúria de l'aroma d'un cigar confon, tot sovint, el perfum acre de la sang del brau que agonitza agenollat “en el ruedo”.

L'analogia entre els sentiments que l'assassinat de Carmen a mans de don José ha suscitat al llarg de la història i el linxament mediàtic al qual la premsa sotmetria Lupe Sino després de mort Manolete el 1947, resulta sorprenent i prodigiosa. Corroborant la moral imperant a l'època, la crònica de successos justificaria el crim titllant-lo de vindicatiu i merescut en considerar la condició moral de Carmen i l'animadversió general que suscitava el seu comportament, el seu hipotètic llibertinatge i la seva relació desclassada amb el conspicu matador.

En aquesta concepció esperpèntica i dantesca, centrada en la tragèdia de la dona, la figura de don José i d'Escamillo ha de resultar ridículament insignificant. De no haver-los separat els avatars de la fortuna, Escamillo i Don José, haurien compartit sort i destí; són idèntica criatura: cara i creu de la mateixa moneda.

Als anys quaranta els fills de l'Espanya profunda somniaven a ser toreros de rang. Els milions i milions d'adolescents que no aconseguien materialitzar la glòria, podien optar entre emigrar a l'estranger, si volien prosperar, o fer-se membres del cos de la Guardia Civil, fundada pel Duc d'Ahumada, el 1844 —pocs mesos abans que Merimée posés fi al manuscrit— precisament per mirar de foragitar els gitanos, contrabandistes i bandolers que habiten la partitura de Bizet .

Carmen és una metàfora taurina de la lídia entre don José —"un napbuf que es troba gran perquè aconsegueix escopir molt lluny"— i le diable qui tente au paradís: Carmen cobejosa, intel·ligent i lliure al preu més alt, ruborosa com una Verge perfumada.

Jaume Villanueva

Director escènic

Lloc de l'acció: Barcelona, el Raval i les muntanyes de la rodalia

Època: Anys 60 del segle XX

ACTE I

Les Rambles de la ciutat de Barcelona, entre la fàbrica de Tabacs de Filipines i la comissaria de la guàrdia civil.

Micaela busca al sergent don José, en el destacament existent a la plaça. Informada pel caporal Morales i els seus guàrdies que don José vindrà amb el grup que els ha de rellevar, decideix tornar més tard per trobar-se amb el seu paisà. Tot just ha abandonat la plaça quan es produeix el relleu per un destacament capitanejat per Zúñiga, amb el qual ve don José mentre hi ha una desfilada de xiquets que canten alegrement.

Don José és informat de l'arribada de Micaela i espera la visita de la jove que segurament porta notícies de la seva mare, però Zúñiga li demana detalls d'altres dones molt diferents. Allà, a la fàbrica de tabacs, no és on treballen les volubles cigarreres conegudes per tota la ciutat? José ho confirma complaent, al capità que presta serveis aquí per primera vegada. Llavors sona la campana de la fàbrica per al descans en el treball i amb les altres cigarreres, surt Carmen, la més bella i desenvolta de totes, a qui tants homes cortejen i que entona una cançó popular d'amor gitano clavant els seus ulls en don José, l'únic que no es preocupa per ella, l'únic en qui -avui- ha posat les seves mirades. Quan el descans a la fàbrica ha acabat i les altres joves han tornat a la feina, passa Carmen molt a prop de la fàbrica i llença una flor al sergent i desapareix. José s'ha aixecat i observa la flor i segueix amb la mirada la dona. Micaela s'acosta, portant-li una carta, diners i un petó de part de la seva mare. Don José és feliç, perquè algun dia Micaela serà la seva esposa. Encara no s'ha acomiadat de la seva amiga d'infància, s'escolta un gran enrenou procedent de la fàbrica. Les dones es precipiten cap al capità Zúñiga explicant amb crits entretallats que Carmen, en una baralla, ha esgrimit un ganivet i ha ferit una altra treballadora, pel que Zúñiga envia José a la fàbrica per detenir a Carmen. Mentre al lloc de guàrdia, el capità escriu l'ordre de detenció amb què José portarà a Carmen a la presó, ella aconsegueix conquerir al jove sergent amb les seves arts de seducció, i ell accedeix a deixar-la escapar, quan sota la seva custòdia serà conduïda a la presó, i així ella li promet donar-li com a recompensa el seu amor, per la qual cosa ella el cita a la nit a la taverna de Lillas Pastia, prop de la Rambla, al Raval. Quan Zúñiga ve amb l'ordre de detenció, don José deixa escapar la cigarrera segons el convingut. El sergent és arrestat per la seva falta al deure.

ACTE II

Una taverna del Raval, la de Lillas Pastia.

Lloc freqüentat per Carmen i els seus companys estraperlistes. Hi ha molta animació i alegria. Juntament amb Frasquita i Mercedes, Carmen canta i balla per als assistents, informant-se pel capità Zúñiga que José ha complert la seva condemna i ha quedat lliure. Escamillo, valerós i temerari torero, fa la seva entrada triomfal a la taverna.

Ell també és un dels pretendents de Carmen, però ella té per a ell, com per al capità Zúñiga, una sola paraula, "esperar".

Mentre els assistens se'n van, entren dos estraperlistes, Dancaire i Remendado, fugint de la guàrdia civil, per "negociar" amb Carmen, Mercedes i Frasquita sobre els seus "negocis". Junts distreuen els policies per poder-se alliberar d'ells i poder fer l'estraperlo sense ser detinguts.

Tots estan confabulats, excepte Carmen, que inicialment dubta de les condicions del "negoci" i té dubtes amb don José, que l'ha alliberada de la presó.

Els astuts lladres tenen una bona idea perquè Carmen s'uneixi definitivament a la seva causa, persuadir don José quan arribi a la taverna de desertar i unir-se a la seva colla, ja que pels seus coneixements segurament serà un magnífic aliat en les seves expedicions de contraban.

Carmen ho intentarà, primer farà que don José juri el seu amor, després ballarà per a ell i després el retindrà astutament quan soni la retirada des del quartel. José s'inquieta perquè Carmen posa en dubte el seu amor quan ell vol tornar a les seves obligacions, don José s'explica i li confessa de nou el seu apassionat amor. En va, ja que ella l'insta a romandre amb ella o allunyar-se’n per sempre. José vol marxar, però el capità Zúñiga apareix inesperadament a la taverna per veure a Carmen, que s'ha mostrat tan esquiva amb ell. José, posseït per la gelosia, s'aixeca contra el seu cap.

Els contrabandistes desarmen Zúñiga i l'acorralen fins al final. Amb això, la carrera de don José ha acabat, acompanyarà a Carmen, reunint-se amb ella i amb la colla dels estraperlistes.

ACTE III

A les muntanyes de Montjuïc o Collserola o qualsevol lloc de camí cap a la frontera.

Els estraperlistes i altres emigrants s'han aturat per a un breu descans.

José ha de vigilar les mercaderies mentre els altres esbrinen si el camí està lliure. Carmen, que pregunta a les cartes la seva sort, aborreix a don José, ella amb qui somia és amb el torero Escamillo. Les cartes tenen raó quan, de qualsevol manera que les posi, sempre anuncien la mort?

Els contrabandistes continuen la seva ruta: només José queda vigilant.

Apareix Micaela, enviada per la mare per uscar a don José perquè l'acompanyi a casa la mare, que està malalta de mort. Llavors, Escamillo, el famós torero, arriba a la muntanya dels contrabandistes, sense previ avís, per visitar la seva estimada, i sense saber que davant seu té a un enfadat don José, li narra amb jactància la seva aventura amb la bella i inconscient dona.

Només la reacció dels estraperlistes que hi ha per la muntanya impedeix que un furibund don José acabi amb la vida del sorprès torero. Escamillo continua sense entendre la reacció de don José i, abans de marxar, convida a Carmen i als estraperlistes a la seva propera corrida a la plaça de les Arenes de la Ciutat Comtal. Quan tots anaven a continuar el seu camí, Micaela li demana a don José que se'n vagi amb ella al poble per veure a la seva mare moribunda. Carmen aconsella amb to burleta a don José que se'n vagi, que ella no vol res amb ell, i don José, veient-se humiliat, la maleeix abans de prendre el seu camí  juntament amb Micaela i de jurar-li que es tornaran a veure les cares...

ACTE IV

Plaça de toros de Las Arenas

Una immensa multitud espera “el paseillo” dels toreros. Entren les quadrilles i el poble aclama amb entusiasme a Escamillo, Carmen l'acompanya fins al ruedo. Es casaran. Ara estima al torero i no té en compte les advertències de les seves amigues i les amenaces de don José. Però quan es dirigeixen a la plaça, on la lidia ja ha començat, José li talla el pas, li demana que es decideixi, per última vegada li suplica el seu amor, conjura la seva fidelitat i li recorda temps passats. En va.

Carmen ja ha pres una decisió: Ser lliure o morir. I mentre llença als peus de José l'anell que un dia aquest li havia donat com a prova del seu amor, José arremet desesperat contra ella amb la intenció de matar-la en el precís moment en què el poble aclama a la plaça, amb entusiasme, al victoriós Escamillo.

Don José, un més dels qui creuen que les Dones són objectes de la seva propietat, un altre dels que pensen, que la poden matar perquè era seva.

Què passarà amb José?

Carmen es desenvolupa a Sevilla.

La història gira entorn de Carmen, una bella i seductora gitana que treballa en una fàbrica de tabac.

Carmen captiva a tots els homes al seu al voltant, inclòs el soldat Don José, qui L'enamora bojament d'ella i abandona a la seva promesa, Micaela.

Dancaïre i Remendado són dos contrabandistes i amics de Carmen. Ells planegen les seves activitats il·legals i recluten a Don José per a unir-se a la seva banda.

La relació entre Carmen i Don José es torna cada cop més complicada.

Mentre Carmen vol viure l'amor amb Escamillo, Don José cau en la desesperació i la gelosia.

Frasquita i Mercedes, amigues pròximes de Carmen, es preocupen per la seva seguretat i tracten d'advertir-la sobre les conseqüències de les seves accions.

No obstant això, Carmen és fidel al seu desig de viure lliurement i seguir el seu propi camí.

Al llarg de l'òpera, Micaela intenta rescatar a Don José dels encants de Carmen i portar-lo de retorn a la seva vida anterior.

Don José, turmentat per la gelosia, l'obsessió i la seva incapacitat per a controlar a Carmen, finalment es veu consumit per la ira i la desesperació.

En un moment de fúria, Don José apunyala a Carmen fins a la mort.